Les organitzacions i persones sota-signants ens adrecem a la societat catalana, al conjunt de municipis i Ajuntaments del Pirineu català i al Govern de la Generalitat de Catalunya per alertar de diferents amenaces que planen sobre el medi ambient i les condicions i formes de vida dels Pirineus:
BERGUEDÀ (SALVEM COLL DE PAL)
Ampliació del domini esquiable de la Molina per Coll de Pal
Allargament del telecabina Alp 2500 fins a Niu d’Àliga, comunicació de la Cerdanya i el Berguedà amb la construcció del telecadira de Coll de Pal, bassa d’aigua de 93.000m3, nucli d’instal·lacions i aparcament de 174 vehicles. La massificació d’aquest espai tindria greus conseqüències sobre el paisatge, el cicle hidrològic natural i la qualitat de l’aire, afectant indirectament al Parc Natural del Cadí Moixeró.
Desdoblament de la C16 entre Berga i Bagà
Projecte d’implantació d’un carril reversible i desdoblament entre Berga i Bagà (C-16) amb un cost inicial de 178 milions d’euros i una durada de les obres de 18 mesos. Aquesta infraestructura queda molt lluny dels interessos reals de la població de la comarca del Berguedà, i en tot cas, respon als interessos econòmics que es deriven del turisme de neu a la Cerdanya. La seva execució comportaria la degradació del territori, la consolidació d’un model turístic obsolet i l’abolició d’un traçat que fins a l’actualitat encara tenia usos agraris i de transhumància.
RIPOLLÈS (PLATAFORMA ATUREM EL POLÍGON CARRETERA DE LES LLOSSES)
Polígon de la carretera de les Llosses
Creació d’un nou polígon que no respon a una necessitat real de sòl industrial ja que actualment el municipi de Ripoll disposa de set polígons industrials amb 39.509 m2 de naus disponibles i 17.662 m2 de parcel·les lliures en sòl industrial. A la resta de la comarca actualment es disposa també d’abundant sòl disponible construït o planificat. En són alguns exemples el polígon de la Colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses, el de Niubò a Campdevànol i la Farga de Bebiè, a les Llosses.
RIBARGORÇA (OSCA)/PALLARS JUSSÀ (PLATAFORMA UNITÀRIA CONTRA L’AUTOPISTA ELÈCTRICA)
Autopista elèctrica Montsó-Isona
Projecte de re-potenciació de les línies d’alta tensió Escalona-Foradada del Toscar i Escalona-Escalona: primers passos cap a la interconnexió elèctrica pel Pirineu aragonès.
CERDANYA (ASSOCIACIONS SALVEM LA MOLINA I SALVEM ÉLLER)
Irregularitats urbanístiques i abandonament de infraestructures a la Molina (Alp)
1) Intent d’aprovació del POUM (09-11) que permetia triplicar les zones edificables en espai i volum, així com legalitzar irregularitats urbanístiques. Un cop aturat gràcies a l’aplicació de vuit contenciosos i una querella criminal, el Consistori dificulta l’execució de sentències ja fermes contra el mateix. Sense iniciar cap diàleg amb l’associació per assolir un nou POUM.
2) Manca de cura d’edificis i infraestructures.
3)Ara hi ha noves amenaces com el Pla Director “PDU La Molina-Masella” que actuaria com a “paraigua protector” de la candidatura als JJOO d’hivern liderada per la Generalitat (Secretaria d’Esports i FGC) i recolzada per l’Ajuntament d’Alp, tots ells ens públics. Aquests projectes es retroalimenten mútuament i poden portar a actuacions urbanístiques-mediambientals innecessàries i agressives, motivades pels interessos especulatius d’uns pocs inversors.
4) Interessats en control dels sòls a desclassificar.
Nou àmbit d’urbanització en un poble de muntanya d’alt valor paisatgístic (Éller)
Previsió al POUM de Bellver d’un nou àmbit urbà a l’entrada del nucli d’Éller. El POUM està actualment en fase de revisió pel Pla Director Urbanístic de revisió de sols no sostenibles de l’Alt Pirineu, que proposa la seva reducció en extensió, en comptes de la seva completa extinció, com a altres nuclis revisats. Des de SalvemÉller reclamem l’extinció perquè:
1) Contradiu les directrius que estableixen els Plans del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat per al nucli d’Éller
2) Representa un creixement insostenible, que arribaria a més que duplicar l’actual nombre d’habitatges, deixant el poble històric en un segon pla.
3) Impactaria negativament en els mitjans de vida dels actuals habitants permanents del nucli d’Éller, basats en la ramaderia i en el turisme sostenible.
4) Suposaria un creixement excessiu que generaria un fort impacte ambiental, social, paisatgístic i cultural pel nucli d’Éller.
5) És impopular entre els veïns del nucli, que s’han pronunciat majoritàriament a favor de l’extinció
Apostem pel desenvolupament sostenible d’Éller i els Pirineus en el seu conjunt, respectant l’economia local, el medi natural i cultural, i defensem una economia basada en el valor afegit i l’equitat, i no en exhaurir de forma especulativa el medi natural, cultural i paisatgístic.
EXPLOTACIONS MINERES:
PALLARS SOBIRÀ/OCCITÀNIA (SALVEM SALAU-SIGMADOT-STOP MINE SALAU)
Explotació de mines d’or i wolframi:
Intents d´explotació d´aquests metalls del Parc Natural de l’Alt Pirineu afectant a la capçalera de la Pallaresa, pels voltants de l’emblemàtic indret de Salau. S’ha tombat l’intent de fer l’avaluació ambiental simplificada, i ara cal fer-la per via ordinària. Això és un intent especulatiu, donat que les accions han baixat al créixer la mobilització, de la mà de les empreses Neo Metal Spania (Pallars Sobirà) i Neo Metal France (Arieja) , filials de l´Australiana Apollo Minerals Limited.
Les explotacions podrien causar contaminació d’arsènic i asbest.
BAIX PALLARS (LO PEDRIS-SIGMADOT)
Explotacions de Cobalt:
L’empresa minera, Cobalt Rock S.L.,relacionada amb una empresa australiana vol obrir una mina de cobalt a Peramea – Bretui, vora estany Moncortès i dintre del Geoparc de Conca de Tremp – Montsec . Presentació d’ al·legacions per Lo Pedris, Ajuntament del Baix Pallars i SIGMADOT.
Es podria produir greu contaminació dels aqüífers de l’estany de Montcortès, la Zona humida del Prat del Comú i les fonts d’aigua dels salins de Gerri de la
Sal , o als aqüífers del mateix Noguera Pallaresa, al fer sondatges de vora 400m. La quantitat de cobalt que hi ha no justifica l´apertura d´una mina.
L’ALT EMPORDÀ (SIGMADOT)
Explotacions de talc:
Intents de reiniciar-les als municipis de La Vajol, Darnius i Maçanet de Cabrenys, ja explotades per Talcos Pirenaicos, comprada per la multinacional Talcs de
Luzenac, van tancar les mines catalanes i les va dinamitar per raons de seguretat (menys Mina del Negrin). Ara l´empresa Mineralia, associada al grup Conesa, vol obrir de nou i que en el cas de fer-se a cel obert, podria produir un gran impacte ambiental. S’han queixat els alcaldes de les tres poblacions.
LA VALL DE RIBES- RIPOLLÈS- (SIGMADOT)
Explotacions d’or:
En el passat segle, es va intentar l’explotació dels minerals d´or, associat a minerals d´arsènic i d´antimoni. Va fracassà, motivant una gran contaminació. Ara, s´han demanat noves prospeccions. Afecta a: Toses, Planoles, Ribes de Freser, Campelles, Pardines i Queralbs. Els alcaldes i Consell Comarcal ja van presentar al·legacions .
Aquest conjunt de plans i projectes urbanístics comportarà greus impactes acumulatius, tan ambientals com paisatgístics, sobre el conjunt dels Pirineus amb importants efectes negatius sobre la mobilitat, els recursos hídrics i els aqüífers sobreexplotats, el paisatge i la sostenibilitat del territori.
CANDIDATURA PELS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN
“PIRINEUS-BARCELONA 2030”:
Fins ara la informació relativa a la candidatura “Pirineus-Barcelona 2030” ha estat gestionada amb cert secretisme i sectarisme, i amb una gran manca de transparència i de discussió ciutadana que no ho permès portar-la a debat públic. Aquesta falta de transparència s’evidencia quan aquestes decisions són preses des de Barcelona sense tenir en compte bona part de la pròpia població del territori.
Dins del context de canvi climàtic general en el que ens trobem, el progressiu escalfament i un creixent desordre climàtic ja evident també als Pirineus, afectant el medi natural i als ecosistemes més fràgils, desequilibrant especialment els llocs més freds. Aquesta evolució del clima també influeix en l’aprofitament econòmic que es fa de la neu, a causa de la irregularitat en les innivacions, siguin naturals o artificials. Per això, creiem que no es possible assegurar la viabilitat de la realització de les proves durant els dies concrets dels JJOO. Tanmateix aquest escenari obliga a replantejar amb urgència la forta aposta actual pel turisme de neu i a aturar les fortes inversions publiques en aquest sector.
Més enllà dels arguments climàtics exposats, el conjunt de plans i projectes que s’executarien podrien comportar uns impactes ambientals i paisatgístics al conjunt dels Pirineus. Les inversions que es farien molt probablement no responen a les necessitats reals d’aquestes comarques i per contra, continuen malmetent-ne els recursos hídrics ( més problemàtic en períodes de sequera, com ex. l’any 2008), descuidant-ne la mobilitat i oblidant la necessitat d’un canvi de model socioeconòmic del territori.
Per últim, la negativa a rebre la celebració dels JJOO a països amb millors condicions climàtiques com Innsbruck (Àustria), Calgary (Canadà) i Sion (Suïssa), ens ha de servir d’exemple de la necessitat ineludible de consultar a la ciutadania abans de prendre cap decisió, així com alertar que potser el projecte no és viable als Pirineus.
A falta de la necessària informació que no disposem avui dia, i amb l’experiència del que ha succeït en projectes similars, ens temem que aquest projecte arrossegui moviments especulatius i impliqui certa destrucció irreversible d’un territori tan sensible com són els Pirineus i provoqui danys a la seva biodiversitat, a l’àmbit geològic com materials, relleus o als processos naturals. També temem que impliqui la creació d’una ocupació artificial, precària i temporal, oposada al model d’economia sostenible que defensem. Finalment no volem la construcció d’infraestructures que quedarien abandonades passats els Jocs.
Tot això, ara mateix, impedeix qualsevol altre posicionament nostre que no sigui un total escepticisme i una oposició inicial al Projecte dels JJOO 2030.
PER TOT AIXÒ, LES PLATAFORMES I ORGANITZACIONS SOTA-SIGNANTS ACORDEM:
Constituir la coordinadora de plataformes SOS PIRINEUS per tal d’afrontar la defensa del territori de forma conjunta, guanyar força i poder ser més efectius. Denunciar tots aquells projectes urbanístics i d’especulació que afectin negativament al desenvolupament de la vida al Pirineu i a la preservació dels seus espais d’interès natural i cultural. Impulsar una campanya de debat públic i d’accions de defensa del territori abans que es doni llum verda al conjunt de projectes urbanístics i d’explotació exposats en aquest manifest. Lluitar contra la precarietat laboral, la despoblació, la industrialització a gran escala i l’especulació.
Per tot això,
DEMANEM:
1. L’aprovació i dotació d’un règim efectiu que protegeixi les zones forestals, els espais d’interès natural i paisatgístics, així com els connectors naturals del Pirineu català.
Les administracions públiques competents en matèria d’urbanisme han de vetllar i assegurar l’adequada preservació dels seus valors, a la vegada que han d’impedir-ne la seva destrucció tant per temes urbanístics i miners, com per la construcció d’infraestructures o qualsevol altra intervenció que malmeti l’entorn estimulant, a l’hora, les activitats sostenibles.
2. La Declaració de Reserva de la Biosfera, augmentant el nombre de propostes de Parcs Geològics y Miners, pel seu alt interès natural, tant biològic com geològic, que es sumarien als actualment es troben en fase de posta en marxa, per part de SIGMADOT (Solsonès. Noguera i Llitera – Ribagorça) tots ells als Pirineus.
2.1. Aprovar mocions de suport a la sol·licitud de declaració dels Pirineus com a reserva de la Biosfera i l’augment del nombre de Parcs Geològics.
3. La desclassificació dels boscos o altres espais forestals que incloguin les praderies i els connectors naturals com a: urbanitzables, pistes d’esquí, llacs artificials, pàrquings, així com zones mineres, zones industrials, autopistes elèctriques…, etc.
4. Instem a tots els Ajuntaments dels Pirineus, que procedeixin a iniciar processos de revisió dels planejaments urbanístics o expedients de modificació puntual, per a la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i per la desclassificació dels sòls urbans no consolidats i no executats, en terrenys amb massa forestal, fort pendent o amb impacte visual i paisatgístic. Sobretot en zones on ja hi ha hagut un fort desenvolupament urbanístic.
5. Instem a la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya a aprovar un paquet de mesures que garanteixin un model socioeconòmic digne per al Pirineu català en el qual els seus habitants siguin l’eix central de la seva política social i econòmica.
Un model econòmic que es basi en la recuperació dels oficis, com la ramaderia o la pagesia, preservant les espècies agràries i ramaderes pròpies i en perill d’extinció, preservant les diferents idiosincràsies locals per crear una societat amb oportunitats en diferents sectors, entre ells els tecnològics i de l’àmbit científic, no solament el turístic.
7. Exigim la celebració urgent d’una consulta i un debat públic en profunditat al voltant de la candidatura «Pirineus-Barcelona 2030» en relació a uns hipotètics Jocs Olímpics d’hivern celebrats en territori Pirinenc i decidits en ciutats i despatxos aliens a la realitat del territori.
8. Reivindiquem el reconeixement de la identitat i cultura pirinenques com un llegat d’alt valor per al conjunt de la societat catalana.
9. Creació de canals que dinamitzin els processos participatius amb l’objectiu d’implicar la població en el territori.
10. Demanem a totes les organitzacions i persones interessades, adherir-se al manifest mitjançant https://sospirineus.cat i contribuir a la campanya de captació de donatius per a la defensa dels espais amenaçats del Pirineu.
Aquest manifest vol ser el tret de sortida a una unitat popular pirinenca que permeti viure al Pirineu de manera digna, amb respecte cap al medi a la vegada que amb oportunitats per a les persones que vulguin viure créixer i restar en aquest territori.
És per això que convidem a qualsevol persona o entitat a participar d’aquest procés que tot just ara comença i que ens agradaria que fos de totes i tots. Pendents d’engegar un procés participatiu d’àmbit local que permeti aprofundir en les necessitats reals del territori.
Per a qualsevol dubte o aportació posa’t en contacte amb nosaltres a través del correu: sospirineus@gmail.com